El pa d’espelta

Darrerament es parla molt del pa d’espelta, o la farina d’espelta. Es diu que és l’avantpassat del blat. Té un gra rústic, de pobres rendiments en el camp. El gra d’espelta després de la seva sega, encara queda recobert amb un segona capa, és per això que s’ha de pelar.

Redescobrim aquest cereal per a la qualitat de les seves proteïnes, i la seva riquesa nutritiva. L’espelta és molt rica en proteïnes i en glúcids, i és doncs un aliment excel·lent per a la salut.

L’origen d’aquest blat és de fa gairebé 7000 anys, i s’utilitzava a l’antic Egipte i fins i tot a Xina. El seu poc rendiment productiu a l’hora de ser cultivat, entre altres motius, va fer que no es comercialitzes, però a causa de la seva resistència a les plagues i malalties que evita utilització de pesticides s’ha tornat a instaurar com una varietat de blat per cultiu ecològic.
És un cereal altament energètic, amb molts minerals i vitamines sobretot del grup B.

Té un sabor característic, és més fàcil de digerir i té menys gluten que el blat comú.
A casa fem servir farina d’espelta de la farinera La Meta, i la treballem amb el procés normal d’elaboració, cal tenir en compte que al ser una farina d’un blat amb poca força requereix poc amassat i el deixarem amassar fins que la pasta sigui fina.

La seva fermentació la fem en bloc, i un cop fermentat farem les divisions desitjades i les bolejarem, tornarem a deixar-lo reposar, per més tard formar.
A la botiga el podem trobar en forma de barres i barretes, i com tots els nostres pans podem fer-los de qualsevol mida i forma.